diumenge, 27 de gener del 2013

El guardian entre el centeno

El guardian entre el centeno de J.D. Salinger es va publicar per primera vegada el 1951 a EUA i sembla que va causar força controvèrsies. 
És la història d'un adolescent inadaptat i amb una ansietat interior que no sap com canalitzar, o no pot canalitzar, al món dels adults. La seva manca d'adaptació al món fa que l'expulsin de tots els instituts i ens explica el periple interior i exterior des que sap que l'expulsen de l'Institut on es troba actualment fins que torna a casa altra vegada. 

Està escrita en primera persona i representa que l'adolescent retratat s'adiu amb els adolescents de la realitat. Potser és que ja he passat aquesta època, però m'ha avorrit bastant el llibre. No només per la història, bastant incomprensible, i per les ganes de donar-li un mastegot al protagonista perquè s'espavili i faci alguna cosa de bo, sinó també perquè repeteix fins a la sacietat un tipus de vocabulari  i expressions que trobo que encallen el discurs: «y todo eso», «Bueno», «Jo»... L'he acabat perquè és relativament curtet, sinó l'hauria deixat a mitges. Representa que és una novel·la transgressora i potser ho va ser a la seva època, però a mi no m'ha aportat res d'interessant. Hi he passat una estoneta, i encara gràcies. 

P.D: Per cert, Nymnia, normalment llegeixo llibres en paper, però fa un temps em van regalar un e-book i la veritat és que la saga Cançó de gel i de foc l'estic llegint per allí i també m'he aficionat a llegir-hi altres llibres. Quan tingui uns quants estalvis potser me la compro en català perquè sembla que estiguin ben editats! Té els seus avantatges (sobretot que no pesa i amb un sol paquet hi pots tenir un munt de llibres), però els llibres en paper per a mi tenen més encant, de moment.

diumenge, 6 de gener del 2013

Lectures 2012

Aquest any he llegit 15 llibres, 4 més que l'any passat. Hi ha hagut alguna decepció i alguna sorpresa amb llibres de fantasia que m'han agradat més del que em pensava inicialment. 
Us deixo la meva llisteta:

  • Alteza Real (Thomas Mann) *** Si voleu saber com era la vida d'un príncep europeu amb la reialesa en decadència i plena de deutes, aquest és un bon llibre. Distret i interessant, moltes de les realitats no difereixen gaire d'algunes actuals: la crisi del deute no és invent d'ara. 
  • Edad prohibida (Torcuato Luca de Tena) ** Novel·la de l'autor de Los renglones torcidos de Dios. Tenia un molt bon record de Los renglones torcidos de Dios i per això vaig decidir llegir aquest llibre seu anterior. És la història de diversos joves adolescents. Adequada per a un públic juvenil i ben escrita, no em va avorrir gens, tot i que n'esperava més. 
  • El tiempo entre costuras (María Dueñas)***/*
  • El nom del vent (Patrick Rothfuss) ****
  • El temor d'un home savi (Patrick Rothfuss) ***/*
  • Tess of the D'urbervilles (Thomas Hardy) ***/*
  • El romanç de Tristany i Isolda (Joseph Bédier) ***
  • Quan érem feliços (Rafel Nadal) **
  • Adivina quién llama a la puerta. La aventura de ser un niño acogido (María Arauz de Robles) ***
  • A song of Ice and Fire I. A game of thrones (George. R. Martin) ****
  • A song of Ice and Fire II. A clash of Kings (George. R. Martin) ***/*
  • A song of Ice and Fire III. A storm of swords (George. R. Martin) ****
  • El jardín olvidado (Kate Morton) *** Una nena és abandonada en un vaixell que es dirigeix a Australia. Una misteriosa dona anomenada l'Autora sembla que l'acompanya però desapareix i la nena arriba a Australia sola i sense recordar res. A Austràlia un home l'acull a casa seva i se'n fa càrrec. Abans de morir li explica com la va trobar. A partir d'aquí comença una investigació per descobrir la seva història que, per motius diversos, haurà d'acabar la seva néta. És una novel·la romàntica que atrapa perquè l'interès de l'argument es combina amb un estil adequat. No s'explica la història cronològicament sinó que es dedica cada capítol als pensaments i accions dels personatges femenins principals de cada època, de manera que es van intercalant els personatges i les èpoques. Això dóna agilitat al text i fa que acompanyem les protagonistes en la seva investigació i anem descobrint la història familiar al mateix ritme que elles.
  • La casa de Riverton (Kate Morton) ** Després d'haver llegit El jardín olvidado potser hauria d'haver descansat d'aquesta autora, però jo sóc així: quan un llibre m'agrada i en tinc a l'abast un del mateix autor acostumo a llegir-me'l. En aquest cas és la primera novel·la de Kate Morton i es nota.  L'he trobat pesadet en molts fragments i l'argument no m'ha arribat. I això que inicialment semblava interessant. Com he dit, l'argument sembla prometedor i et fa venir ganes de saber la història, però a mesura que anem llegint l'interès decau perquè es fa innecessàriament llarg, introdueix elements que aporten poc interès a la trama, els personatges prometen més del que transmeten, i el secret principal s'albira molt abans del final. En realitat, doncs, ni ens sorprèn amb els secrets o el final, ni aconsegueix transmetre prou emocions.
  • Els indiferents (Alberto Moravia) ** És un llibre estrany. Relata la història d'una família, una mare, el seu fill, la seva filla i el seu amant, on la felicitat és protagonista per la seva absència. Com bé diu el títol tots semblen indiferents, però en el fons són uns amargats que no saben com sortir de la vida tediosa que viuen. El llenguatge del llibre és ric, està molt ben traduït, escrit amb molta cura i destaca per la capacitat que té per suggerir els ambients. Però m'ha resultat pesat d'acabar perquè sembla que la història no arribi mai al final, que destacarà perque és decadent i esperpèntic. Diria que és un llibre fruït d'una època concreta i que, tot i que no m'ha agradat gaire, aconsegueix els seus objectius: criticar la societat de manera cruel i transmetre la decadència de la família protagonista i, per extensió, de tota la societat.
Per últim, afegiré que he començat dos llibres que no he pogut acabar de cap manera:
  •  El cementiri de Praga (Umberto Eco) Llibre no recomanat per al públic general. Me n'he llegit la meitat amb penes i treballs i al final he desistit. Comença l'any 1897 quan el capità Simonini, un home de seixanta-set anys, dóna fe de complots inexistents, fomenta intrigues o difama a grans figures de la política europea. Treballa al servei del millor postor. Amb aquest protagonista anem voltant per la seva memòria de vida i, doncs, per l'Europa de finals de segle XIX. Farragós, ple de citacions i referències a d'altres obres literàries, o no.  Incomprensible si no ets un erudit.

  • Crim de sang (Sebastià Alzamora)
P.D: Desitjo que hagiu passat tots un Bon Nadal, que el començament d'any us hagi provat i que els Reis us hagin portat molts regals.