dimarts, 21 d’agost del 2012

A song of ice and fire: Game of thrones

A song of Ice and Fire: Game of Thrones és la primera novel·la d'una extensa sèrie (en principi 7 obres) de George R.R. Martin. Primer de tot he de manifestar el meu atordiment davant la quantitat de tinta que aquest home ha escrit: si totes les novel·les han de ser igual de llargues que la primera tinc lectura per anys... Així doncs si algú té poques ganes d'enganxar-se a una saga de set obres mínim val més que no comenci. Jo, encara no sé si per desgràcia o no, ja no hi sóc a temps perquè ja m'hi he enganxat i ja he començat la segona entrega: A song of Ice and Fire: A Clash of Kings.

La primera novel·la va ser publicada l'any 1996. La història comença amb la mort de "The Hand of The King", Jon Arryn, i el viatge del rei Baratheon a"Winterfell" per convèncer el seu antic company de batalles i amic Eddard Stark per tal que sigui el nou "Hand of The King". Eddard es veurà obligat a acceptar el càrrec i viatjarà a la cort on es trobarà amb intrigues cortesanes i altres inconvenients no esperats que li impediran fer sentir la seva veu. Baratheon havia guanyat el tron en una guerra contra la dinastia de reis Targaryen, però la dinastia encara no està aniquil·lada i dos joves Targaryen exiliats resorgiran amb l'interès de retornar a la terra dels seus pares. Però això no és tot perquè diferents circumstàncies i desgràcies provocaran que l'Imperi dels set regnes tremoli i es desfaci i que sorgeixin diversos pretendents a ocupar el tron reial a cada un dels antics reialmes o zones autogovernades. Començarà així el Joc de Trons on cadascú presentarà les seves cartes, els seus aliats, les seves estratègies per aconseguir arribar a governar els set reialmes o, almenys, mantenir el domini a la seva zona.

Es tracta, doncs, d'una epopeia medievalitzant que explica el conflicte entre diferents pretendents al tron. Una epopeia fantàstica també perquè no només hi ha humans lluitant per fer-se un lloc en aquest nou món, sinó també criatures màgiques quasi oblidades "The Others" que es troben a l'altre costat del mur al nord de "Winterfell". Altres criatures màgiques també semblen destinades a reaparèixer en una terra on les estacions poden durar anys i un llarg estiu va seguit d'un llarg hivern. "And Winter is coming" ens avisa el motiu dels senyors del Nord. I amb l'hivern arriben els perills de les criatures màgiques i la sang de la guerra. 

Un obra coral que destaca per la descripció dels personatges. L'autor ens fa veure el món a través del punt de vista de diversos protagonistes de manera que al mateix temps també en coneixem la psicologia i el caràcter. Un mateix esdeveniment s'explica a través del punt de vista de diversos personatges. Aquest és un dels trets més destacat de l'obra: la creació de personatges eterns per la seva humanitat, crueltat, bondat... que ens arriben i es fan estimar o odiar. 
És sorprenent com l'autor no es perd entre tants individus (reis, senyors, servents) com surten perquè crec que si jo ho escrivís ja m'hi hauria perdut. 
No utilitza un llenguatge difícil de llegir o entendre però destaca perquè és explícitament violent, l'autor no ens estalvia la sang, sinó que s'hi recrea.

M'agrada que cada casa senyorial tingui el seu escut, el seu estandard i el seu motiu. També m'agraden alguns personatges com Arya o Eddard Stark perquè es fan estimar.  D'altres, com Cersei Lannister o Joffrey Baratheon, es fan odiar i els desitjaries la pitjor desgràcia del món.

D'aquest primer llibre ja n'han fet la sèrie i també l'he vista. De fet la vaig veure abans de llegir el llibre. He de dir que em va convèncer perquè està molt ben feta i després he comprovat que és bastant fidel a a la novel·la. 
Si a algú li interessa tenir els arbres geneològics o buscar informació sobre un personatge en concret ha de consultar aquesta pàgina: http://www.towerofthehand.com/. És la millor que he trobat sobre els llibres i la sèrie. 



5 comentaris:

Sergi ha dit...

Que bé que ho expliques! Molt bona ressenya, i molt detallada, sense explicar ni un borrall massa de l'argument. És una saga per descobrir. Per començar, m'ha fet gràcia l'advertència que fas, que ningú que no es vulgui enganxar ha de començar-la, perquè estarà perdut. Això argumentava jo quan tothom m'insistia, no volia dedicar la meva vida a una sola saga, m'agrada llegir variat, i li donava llargues. Per mi va ser determinant que sortissin els llibres en català, llavors m'hi vaig animar. El primer passa molt bé, i poc després vaig començar el segon, però amb calma. La gent no s'ho creu, però el tinc al llit i vaig llegint una mica cada nit. No és que no m'enganxi, però és la manera de no donar-li prioritat absoluta i així poder llegir altres coses durant el dia. Ara, que em quedaran unes 500 pàgines, suposo que ja l'agafaré per fer una accelerada fins el final. Llegir 350 pàgines m'haurà costat dos o tres mesos, per això dic que la gent no s'ho creu, però entre mig he llegit una desena de llibres diferents, o així. Per cert, que et confirmo, cosa que ja deus saber, que els llibres posteriors són cada cop una mica més llargs.

Jo la primera temporada de la sèrie la vaig veure després de llegir el llibre, i el mateix faré amb la segona quan acabi aquest segon. Primer el llibre, encara que ara ja és impossible no relacionar les cares amb els personatges, és clar.

Ah, a mi m'agraden especialment els personatges que intriguen, és clar. Tyrion, Petyr i Varys tenen escenes antol·lògiques. Però com bé dius, alguns personatges es fan estimar molt (Arya crec que és el màxim exponent d'això) i d'altres es fan odiar a mort (si enganxo en Jeoffrey!!). I res, que m'ha agradat molt la teva ressenya, ens tornem a trobar per comentar el segon, hehehe!

Anònim ha dit...

Mirar la primera temporada abans de llegir-se el primer llibre es un sacrilegi! George R. R. Martin es remouria en la seva tomba si estigués mort...

Quadern de mots ha dit...

Excel•lent ressenya, el mapa és genial!!

M’agraden tots els llibres que inclouen un mapa. Acabo de llegir “Dansa amb dracs” i ja estic esperant la sisena part. He preparat una ressenya però em veig incapaç de fer-ne una del llibre i he optat per parlar d’aspectes generals, i molts dels quals hem coincidit.

Fa poc que he vist les dues temporades de HBO i són genials, tenint en compte que fa molts anys que he llegit els primers llibres m’han servit de repàs.

Completament enganxada oi?

myself ha dit...

Gràcies Xexu,
Sí! Ja he vist que els llibres posteriors encara tenen més pàgines. De moment el segon també m'està agradant però procuraré prendre-m'ho amb calma i anar llegint altres cosetes també. Tyron em sembla molt interessant i Jon Snow també és un altre personatge que m'agrada molt. En canvi no suporto a Sansa Winterfell, que estúpida!
Hola pons007,
potser sí que és un sacrilegi però veure la sèrie em va animar a llegir el llibre. Evidentment el llibre és millor perquè hi ha molts matisos psicològics que la sèrie no pot acabar de transmetre, però la sèrie és fantàstica. M'hauria agradat llegir primer el llibre per no tenir les imatges dels personatges de la sèrie tan ficades al cap en llegir. Però bé, ara ja està fet.
Hola Quadern de mots,
Gràcies, a mi m'encanten les ressenyes del teu blog! M'alegra que t'hagi agradat aquesta. Sí, enganxada enganxada.

Anònim ha dit...

He tingut la sort (crec) de poder restar al marge de la febre de la sèrie i no tinc ni idea de què va res. Si no et sap greu, he llegit la teua entrada a trossos perquè és la propera novel.la que vull llegir (la tinc preparada al Kindle) i no vull condicionar-me gaire. Ains! Quines ganes!
Jo no en sóc fanàtica i n'he llegit poca però reconec que el gènere fantàstic que he llegit m'ha agradat força. Sóc molt selectiva, però, perquè moltes coses no m'atrauen. Però si estàs interessada, et recomano el bloc de Les Rades Grises. És sobre literatura d'aquest gènere i les ressenyes són molt bones. No hi ha res com un professional :) aquí en tens l'adreça:

http://lesradesgrises.wordpress.com

No és el meu ni de cap amic, eh? Simplememt em sembla interessant. Pel meu també pots passar-te! Jeje