diumenge, 29 de juliol del 2012

Tess of the D'Urbervilles de Thomas Hardy

«How could I be expected to know? I was a child when I left this house four months ago. Why didn't you tell me there was danger in men-folk? Why didn't you warn me?" ("Com volies que ho sabés? Era una criatura quan vaig deixar aquesta casa fa quatre mesos. Per què no em vas explicar que hi havia perill en els homes? Per què no m'ho vas advertir?"). 
Tess D'Urbervilles és filla d'una família pobra de poble del Regne Unit i els seus pares l'envien a buscar feina a casa d'un cosí adinerat amb l'esperança remota que s'hi casi i pugui ajudar la família. Però el cosí Alec s'enamora d'ella, la intenta seduir -sense èxit- i, finalment, només s'aprofita d'ella i de la seva innocència i aquí s'inicia la seva mala sort perquè torna a casa deshonrada i sense marit. Llavors decideix marxar a bucar una nova vida fora de l'àmbit familiar, on tothom la coneix i tothom sap què li ha passat. Treballant en una granja, un home molt diferent, Angel Clare, s'enamora d'ella. Tess ha d'escollir entre revelar el passat amb Alec o romandre silenciosa amb l'esperança d'un futur amorós i en pau amb l'Angel, de qui està intensament enamorada.

Thomas Hardy descriu amb extrema pietat i sensibilitat els pensaments, els sentiments i les confusions de Tess i la seva innocent decadència als ulls del món. De fet subtitula la novel·la "a pure woman" i no de forma irònica. Per contra, critica contínuament les convencions socials de l'època (victoriana), fins i tot hi ha fragments que van ser censurats. Però no és una crítica directa sinó que se sobreentén a causa del desenvolupament de la novel·la. Sobretot critica la injusta condició de la dona a l'època descrita.
Tess of D'urbervilles és una obra molt poètica -pel llenguatge, per la descripció dels ambients i per la distribució del temps (les emocions dels personatges s'associen a l'època de l'any en què es troben)-, intensa i tràgica. Hardy acostuma a escriure obres dures i tràgiques on el destí fatal persegueix els protagonistes i la crítica a la societat del moment hi té un paper primordial. Si no fos per aquestes convencions socials la tragèdia no es produiria i Tess, i altres personatges, podrien ser feliços. Aquest és el missatge que pretén transmetre l'autor.

La protagonista a l'inici de la novel·la és una noia innocent que intenta ajudar la seva família, però intentant fer-ho es posa en perill amb actituds irresponsables i de remarcada innocència en la seva relació amb Alec; però, més endavant, demostra valentia en marxar de casa per trencar amb el passat i buscar-se la vida. També intenta no esdevenir una víctima i per això la podem veure com una dona que procura mantenir-se ferma en algunes conviccions i en si mateixa malgrat l'error inicial que la persegueix en el temps. Tota aquesta lluita personal fa que el lector agafi simpatia per la protagonista i se situï al costat del narrador en la crítica, sobretot, a les injustícies a causa dels estaments socials, de la situació econòmica, del sexe...
L'obra em deixa amb ganes de llegir més llibres d'ell perquè m'ha agradat bastant. 
La definiria com una novel·la tràgica de crítica social amb trets poètics i simbòlics.
Va ser adaptada al cinema per Roman Polanski (Tess) el 1979 i també se'n va fer una mini-sèrie per a la BBC el 2008.


dimarts, 10 de juliol del 2012

El temor d'un home savi

El temor d'un home savi de Patrick Rothfuss és la segona part de la seva trilogia, encara no acabada. Ens tornem a trobar en Kvothe a la taverna que regenta a punt per continuar explicant-nos la seva història. El primer dia de la narració va ser la primera novel·la El nom del vent. El segon dia és aquesta segona. Aquí continua el relat on el va deixar en la primera novel·la. El personatge continua creixent amb aspectes més sòrdids i d'altres més amables, però sobretot es fa estimar i ens fa patir. Kvothe continua a la universitat encara que la deixarà temporalment per endinsar-se a d'altres aventures. Tota la novel·la està escrita amb l'estil planer de l'anterior i amb abundància de boniques i suggerents imatges. 
He trobat dos fragments de la novel·la excessivament llargs (la Felurian i els Àdem) perquè trobo que la seva extensió no ha aportat gran cosa al conjunt de l'obra, però de la resta no en treuria res.
La tercera novel·la em planteja certs dubtes perquè no sé si l'autor serà capaç de continuar la història des d'on la deixada fins arribar al present des d'on Kvothe explica la seva vida anterior al cronista i al seu amic. Certament, no sé quan temps ha passat, però per poc que sigui això pot ocupar ben bé mitja novel·la més. Em continuo preguntant, per exemple, com és que un aventurer nat com en Kvothe es veu convertit en el trist taverner Kothe. I després encarà haurà d'acabar la història d'alguna manera, no? Amb mitja novel·la en tindrà prou per fer-ho? O ens deixarà amb les incògnites obertes?
Trobo que és una obra entretinguda i ben travada, com la primera novel·la, però no m'ha agradat tant. Com he dit, l'he trobat excessivament llarga en un parell de passatges.